9a conferència cicle "Drets Humans i Societat Civil". Clausura.

"Tots som el món"

Liduvina Gil i Vicent Gràcia tanquen el cicle Drets Humans i Societat Civil

Després d´unes breus paraules d´agraïment per part de l´organització a tots els participants en el cicle, la regidora d'Educació de Gandia, Liduvina Gil, va recalcar la importància de lligar conceptes com democràcia, ciutadans, societat civil i educació.  Educació en valors, en consciència social i en el cultiu de eixos valors, perquè els conflictes d´ interessos que comporta la convivència es puguen resoldre amb assertivitat, amb una visió generosa del que són els drets Humans i el que és la democràcia com l´escenari del Drets Humans i això vol dir aplicar-los dia a dia", va explicar Gil.

La regidora d'Educació va comentar que "l´escola i la família són els transmissors de valors. Tal vegada el sistema educatiu en tots els seus nivells hauria d'implicar-se més en els valors humans i menys en els continguts, perquè el xiquets i els joves puguen ser protagonistes de les seues vides en un futur". Liduvina Gil va demanar  més implicació a les famílies en l´educació dels seus fills en aquests valors que porten a assolir una harmonia democràtica.

Per últim, la regidora d´Educació va fer un repàs dels projectes relacionats amb els Drets Humans i l´ajuda humanitària als quals dóna suport l´Ajuntament de Gandia, com les escoles at Txad, país que ella mateixa ha visitat.

Per altra banda, Vicent Gràcia, mestre i membre de l'associació "Mestres que fan escola",  va fer un recorregut per la breu història de la seua associació, que naix d´una trobada de l´Escola d´Estiu de 2008, amb la temàtica dels Drets Humans. Diverses personalitats van parlar en eixe encontre i com a fruit de la reflexió va nàixer la idea de passar a l´acció. “Mestres que fan escola” dedica els recursos econòmics, que recull mitjançant els seus socis i col·laboradors, íntegrament a donar suport a la creació d´escoles al Congo, en zones que han patit conflictes bèl·lics. Esta ajuda va directament i sense intermediaris a professionals de l´educació de eixe país, dotant de recursos a gent que desenvolupa projectes educatius i que coneixen bé la realitat a la qual s´enfronten.

En el debat posterior a les intervencions, es va incidir de nou en la necessitat d'educar en valors i convivència i en el perill d´aïllament individualista que comporten les noves tecnologies que s´utilitzen per a la transmissió de continguts curriculars, i que a més a més, un dia acabaran obsolets, mentre es deixa de costat la necessitat d'educar per a tenir criteris propis per a poder viure la vida profundament com a éssers humans.

El públic va parlar de la identitat col·lectiva que tracta d´assolir l´educació en Drets Humans. Vicent Gràcia va citar Joan Brossa: “ Tots som el món”.

Per a concloure el cicle, Liduvina Gil va dir unes paraules en referència al poema de Joan Brossa: “Quan parlem de la crisis, hem de pensar en aquells que estan pitjor i no oblidar-nos d´ells”.

Text i foto: Joan Antoni.

Acte de Clausura: "Educar amb/en Drets Humans"

Acte de Clausura del cicle de conferències "Drets Humans i Societats Civil"
Programador-animador: Joan Antoni.
Lloc: Fundació Casal Jaume I, la Safor - Valldigna.
Finalitat del cicle: Donar veu a les associacions de la Safor que treballen pels Drets Humans.


Un personatge que buscava autor

Jazz amb els sons de la Visitatio

8a conferència del cicle "Drets Humans i societat Civil"

El passat dijous 18 de Novembre, va tenir lloc la 8a conferència del Cicle Drets Humans i Societat Civil. En aquesta ocasió, Carles Carrillo, coordinador general i Juan Carlos Escudero, vocal de cultura, ambdós del Col.lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de la Safor han segut els encarregats de parlar dels Drets Humans des de la perspectiva del seu col.lectiu.
Fins 10 articles de la Declaració Universal dels Drets Humans han segut citats per Carles i Juan Carlos relacionats amb temes que han de veure amb la discriminació per motius sexual i les conseqüències negatives de la no aplicació d´estos Drets arreu del món. Pena de mort per motius homofòbics, tortures i presó, persecució, matrimonis forçats...episodis que es donen a un nivell global. Han presentat un mapa de la homofóbia en el món, confeccionat per organismes internacionals que lluiten contra la homofòbia fent referència als codis legals dels diferents països i la seua contemplació del fet diferencial.
Han parlat també del tractament interessat i irresponsable que es fa en el mitjans de comunicació dels temes que fan relació a l´identitat sexual de les persones, els models masclistes, els rols socials de les dones...amb alguna referència a polítics que parlen de retallar drets ja atorgats per la llei si guanyaren les eleccions i els problemes personals i legals que això suposaria si es portara a la practica.
En el torn de debat, s´ha arribat a la conclusió que defendre els Drets Humans de qualsevol col.lectiu en minoria, es defendre els drets de tots, parant els avanços de la intolerància i la visió uniformadora i simplista dels éssers humans.

8a conferència del cicle "Drets Humans i societat Civil"

Arribem  a la 8a conferència agraint als col·lectius que han fet possible aquest cicle, desenvolupat al llarg de l´any, la seua incondicional i entusiasta participació. No era el tema de moda en un any Borja, però no son sants els que respecten els Drets Humans, si no qui fa miracles. Als humans només ens queda la possibilitat de tractar de parlar d´alló que és humà, encara que siguen poques les orelles que ens escolten i les boques que parlen d´això. Poc a poc.  La conferència de Desembre tancarà el cicle, si tot va  com cal, amb el títol, possiblement, de: “Educar en Drets Humans”.
Va per un educador: Pere Intza, acomiadat hui i per sempre, per centenars d´amics, mentre els núvols daurats pel sol ponent esdevenien grisos anunciant la foscor de la nit.

Pere Intza, professor. Assignatura: Ensenyar a viure.

Veles e vents

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, levant los deuen subvenir
ab lurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
qu'en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Siempre con nosotros, amigo .

per Juan Serrano Aguilera el diumenge, 7 / novembre / 2010 a les 17:37 (de facebook)

Hoy es un dia triste. Se ha marchado alguien muy especial ( aunque a él nunca le gustara esta palabra, por las connotaciones que le suponía ).
Pere, nuestro queridísimo Pere, no solo era un grandisimo profesor, o una excelente persona, Pere era un maravilloso amigo. Su asignatura no se basaba en leer cuatro textos, su asignatura radicaba en enseñarnos a ser mejores personas, a interpretar la vida, olvidarnos de prejuicios... Su manera de empatizar con nosotros, su forma de ser alegre, su compromiso con chavales que parecian perdidos.. Es dificil entre lagrimas explicar todo lo que Pere ha representado para mi y para muchos de todos nosotros, y supongo que el estará viendonos y no querrá que lo recordemos de este modo, pero se ha ido alguien muy grande, con el que hemos compartido muchas alegrías, anecdotas, momentos divertidos y sobre todo, hemos aprendido a querer a la vida, a las personas, hemos aprendido a conocernos..
Pere siempre decía que no hay que pasar por la vida "Com el burro de Vitoria, sense pena ni gloria".. Estoy convencido de que los años que vivió lo hizo aprovechandolos al máximo, disfrutando de cada pequeño momento, con su familia, sus amigos, sus compañeros, alumnos...
Nos dejas un gran vacio, Pere, pero nunca olvidaremos la mas valiosa de tus lecciones, que es vivir la vida, la que nos toque, pero vivirla.
Miramos al cielo y te enviamos un gran saludo amigo, siempre estarás en nuestros recuerdos y corazones, volveremos a vernos, y volveremos a reirnos con tus anecdotas y a aprender de tu sabiduria, de tus consejos, de tus vivencias.
Un abrazo, profesor, AMIGO.

El Monestir de la Valldigna

El monestir de la Valldigna, lloc desamortitzat, espoliat, dinamitat i arrasat, es motiu de costoses obres de restauració que tracten de convertir-ho en un referent cultural, creant noves sales sorgides de les runes, recuperant pedres trencades per explosions intencionades que acabaren en minuts amb el treball de generacions d´artesans. Excavacions arqueològiques i reconstrucció amb criteri de crear espais per al record, la cultura i la meditació.
Tal vegada queda molt per fer en aquest intent: Documentar al visitant dels espais que visita, publicar guies turístiques i crear un museu, un gran museu permanent. Reconstruir significats per entendre el pas dels segles, la vida d´un poble, un monestir, una vall... la tolerància perduda en un moment històric i revalorar les aportacions dels musulmans que sense perdre la seua fe islàmica, treballaren com servidors d´un monestir cristià.
Fotos i text: Joan Antoni

La Valldigna: http://www.valldignaturisme.org/monestir.php

7a Conferència

Obri la conferència Marcel.li Giner amb un record al fundador de la Creu Roja, Henry Dunatn, un home de negocis de nacionalitat suïssa que per casualitat es trobava el 24 de juny de 1859 en la localitat de Solferino. Eixe dia es van enfrontar tres exercits en una cruenta batalla. A la nit, 40.000 soldats ferits, quedaven en terra esperant la mort sense atenció sanitària.
Neutralitat, independència, humanitat, imparcialitat, unitat, voluntariat i universalitat són els principis de la Creu Roja des de la seua fundació, 4 anys desprès de  la batalla, des d'una òptica aconfessional y humanista.
Eduard Mahiques, destaca que Caritas es el resultat de la doctrina social de l'Església, transformada en acció caritativa.
Tant Caritas con la Creu Roja convergeixen en objectius plasmats en la Declaració Universal dels Drets Humans. La marginació, diu Eduard, es el resultat de la mancança d´aquests Drets fonamentals. Y la pobresa, que afecta per damunt de tot a la població més feble, com son les dones, els xiquets i la gent major, avança i s´estén. Eduard es mostra pessimista però afegeix que els voluntaris són aquells que lluiten contra eixe pessimisme, per vocació, per solidaritat, per fe en la seua tasca.
Parla de l'informe FOESA, que diu que el 20% de la població espanyola es troba a les portes de la pobresa i que hi ha una població de “sense llar” d'unes 30.000 persones. Eduard anuncia la creació d´un centre per a estes persones a Gandia.
A continuació s´inicia un intens debat amb el públic que gira al voltant de la responsabilitat de les administracions públiques i dels polítics amb esta situació.
 És clar que son les ONGs les encarregades d´arribar allà on no arriba la voluntat política. Per eixe motiu parlem de Societat Civil. 
Tex i foto: Joan Antoni.

http://www.fundaciocasal.blogspot.com/

Orfeó Borja i Roma

L´Ambaixador d´Espanya a Roma, Luis Calvo, amb l´ alcalde de Gandia, fent un parlament davant dels membres de L´Orfeó Borja, en la sagristia de l´església d´Ignasi de Loiola, pocs minuts abans de començar la representació de la “Visitatio Sepulchri”, moment en que va prometre que faria el possible per que la Visitatio els representara en Itàlia tots els anys. 

 Fotos i comentari: Joan Antoni.   

Informació:
L´espectacle Borgiá a Roma: http://www.ismos.es/serv_noticias/usuarios/gandia/2010/10/15102010_081.pdf

7a Conferència cicle "Drets Humans i Societat Civil"

Una vegada superat l´estiu, amb l´arribada de la tardor, i més enllà de la Fira, prosseguim amb la tasca de difusió dels Drets Humans, donant la paraula a associacions de Gandia per que coneguem el seu treball.
La 7a conferència del cicle, a càrrec de "Cáritas Gandia", ens donarà una visió de la proximitat de la pobresa i la marginació  i les seues conseqüències.

Ja al més de Novembre, una altra associació està convocada. La seua problemàtica és particular però amb una forta tradició de discriminació cap als seus components o afectats en general. Veurem el present i el futur de una reivindicació històrica.


(Este cicle de conferències està programat per Joan Antoni, col·laborant amb la Fundació  Casal Jaume I Safor- Valldigna. Les conferències estan incloses en l´agenda cultural de la Fundació.)
http://www.fundaciocasal.blogspot.com/

Façanes de Gandia

Façanes de Gandia és el títol d´un nou Bloc que tracta de recollir imatges de l´exterior d´edificis amb una particularitat importat: formen part de la memòria dels gandians i alguns d´ells són els únics testimonis del passat d´un barri o d´un carrer. Així, la seua presencia és un signe d´identitat, una identitat que desapareix. Condemnats a la ruïna, deshabitats i abandonats, baix els seus ciments guarden restes encara més antics i dintre de les seues parets, el record dels seus habitants i de formes de viure que es perdran per sempre.
Altres imatges els mostraran particularitats arquitectòniques, estils, arquitectura de pobres i de rics, racons, detalls i una forma de mirar el que ens envolta.
Es fàcil destruir per sempre i construir amb un estil impersonal, pragmàtic i internacional allà on abans hi havia alguna cosa amb significat. Façanes de Gandia, rostres, cares... amb significat, els rostres i rastres d´una ciutat que deixa de ser el que era per a ser una altra cosa. Però la ciutat ens envolta i ens fa ser. Morim amb ella i contemplem com ens deixa, poc a poc o ràpidament, sense pausa... fins esdevindre una altra ciutat a la que el nostre cos i la nostra ànima es tindran que acomodar.
Mirar cap a dalt i vore allò que només els que alcen la mirada podem vore. Mirar la façana i descobrir una ambició, un projecte, un desig o tal vegada una invocació. Mirar cap a dalt i vore el cel, més enllà de les façanes, la llum mediterrània i l´infinitud de l´Univers.
Façanes de Gandia: http://lescaresdegandia.blogspot.com/

Cronica de l´últim miracle

Des de fa segles, hi ha un personatge a Gandia que no deixa indiferent. Està en el record, en l´afecte o el rebuig. Fins i tot, el seu cadàver momificat va ser protagonista d´una historia de profanament innecessari, cremat i rescatats alguns dels seus ossos per penedits veïns que esperaven que les flames de la foguera deixaren alguna cosa per a la posteritat. Ossos, relíquies, d´un home que només era un porter de convent, senzill i amable, miraculós, per que de la bondat s´espera el miracle, no prou reconegut per l´Esglesia. A diferencia de Francesc de Borja, Andrés Hibernon, el frare murcià, no era poderós.
Però és la seua imatge de bronze i no la de Sant Borja, la que  transita impertorbable pel carrer amb el nom del Sant,  cap al convent, sense pedestal, entre la gent. I els caminats la miren sorpresos, comenten, riuen o callen, es giren sense voler, miren al Beatet de reüll, es fotografien amb ell i li fan ofrenes de flors, de ciris votius, li renten la cara, el besen, es persignen i recen amb un fervor idolatra... i fins i tot els xicons tracten d'encasquetar-li un cascs de motorista sense aconseguir-ho. Per que te'l cap molt gros. I ell, amb bon humor, amb la mirada pacient, s´allunya del món i de les seues vanitats amb pressa per obrir la porta, encara que a la clau que portava ja li falta la meitat, gracies als adolescents desacralitzadors.
Tal vegada arribe el temps de trobar-nos amb Ausias, o al Tirant peu a terra i espasa en mà, o al Paco Maria i la seua estrafolària figura dels anys seixanta... o a Don Sinibaldo Gutierrez Mas o qualsevol personatge gran o menut de la nostra historia, creuant carrers, encara que no quede res que recorde el seu temps en la ciutat impersonal i globalitzada del futur. Seria un gran encert.

Text i foto: Joan Antoni

Hort de la Creueta.

Avaluació de la primera temporada de
 l'Hort Comunitari de la Creueta.


La primera temporada es refereix a la primera collita. Tot allò que plantarem en Abril ha donat o està donant el seu producte. I conseqüentment, podem dir que hem arribat al final d´una etapa. I estes etapes les marca la natura.  En referència a esta collita, plantarem albergínies, enciams,  pebres, tomaques, cebes, fesols, melons, carabasses, penques, etc... amb un excel•lent resultat. A més del consum propi, s´ha fet donació de l'excés ( la major part) a organismes que mantenen menjadors socials  o institucions d´assistència social. Tal vegada, esta finalitat de cara a la comunitat es suficient per a donar-li a l'Hort de la Creuta eixe qualificatiu de comunitari.
Hem fet una avaluació informal, buscant el consens en els criteris i els conceptes que han fet possible esta primera etapa, però és més important trobar criteris per a la continuïtat. Eixa és una conclusió. I l´altra és que no podem imposar criteris ni conceptes a qui mostra interès en participar. La qual cosa ens porta a una altra conclusió. L'Hort Comunitari es un hort participatiu. I cadascú participarà de la manera que li siga possible,  i des de les seues  circumstancies i  perspectives personals. Si tractem de cultivar valors a més d´hortalisses, la possibilitat de participar, la participació, es el primer valor.
Un altre valor és el mateix fet de conrear la terra i donar vida a un hort abandonat. L'aprenentatge que la terra ens dona i el treballar un mateix el seu menjar.
I un altre és generar amistats, cooperació i relacions socials en un projecte, que no per informal, no deixa de ser la projecció d´inquietuds per una vida més en harmonia amb la natura i els éssers humans.
La convivència genera conflictes o almenys els evidencia en un moment determinat. Els factors emocionals pertanyent a l´àmbit de la intimitat, però també a l'àmbit de la socialització. Resoldre conflictes per que allò que tractem de fer amb altres esdevinga en alguna cosa real, és també un aprenentatge que hem d'estar disposats a afrontar. I hem afrontat amb un bon resultat. La comunicació positiva és, tal vegada, el valor més important i prioritat que tractem de cultivar en eixe Hort. I això significa capacitat de  comprensió i empatia, capacitat de consens i capacitat d´entendre allò que ens uneix .
Text: Joan Antoni
Foto: Marga Iglesias. “Entrada al hort 1 i 2”.  “Collita”

Marga Iglesias des de Guayaquil

Guayaquil





Llevamos un día en Ecuador. El viaje ha ido bien. Yo no dejé de dormir en todo el vuelo. Mi garganta estaba rota. Maria estaba dormida. Nacho, como siempre, con energía desbordada. El barrio de la Perimetral donde llegamos era cutre y la suciedad llenaba los bordes de la carretera y de nuestra maltrecha calle de tierra. Pero lo peor fue entrar en la casa que nos habían asignado y comprobar que llevaba años cerrada. Las paredes, el suelo, los muebles... todo tenía un aspecto deplorable y estaba lleno de polvo. Había habido inundaciones y los insectos se escapaban sobresaltados a medida que la espantada Dora iba abriendo las luces. De noche, cansados después de un día que había comenzado hacia veinte horas, nos habilitamos un mínimo lugar para descansar en unos colchones que por suerte nos habían dejado en la sala y que estaban por estrenar. Algunos, desanimados, pensaban ya en buscar otra vivienda al día siguiente porque veían imposible convivir trece personas en esas condiciones durante tres semanas.

llegir mès: https://docs.google.com/Doc?id=df959dt8_7kr37zkgh&btr=EmailImport

6a Conferència Cicle Drets Humans i Societat Civil

http://mirantalsud.blogspot.com/search/label/Huellas

Mirant al Sud

Obri la conferència Toni Marti, d´Intermon Oxfam, fent una referència  sobre la idionitat del nom “Mirant al Sud” , encara que afegeix que hui en dia hi ha que mirar a tots els costats perque les carències de tot tipus es troben per tot arreu.

 Clara Redondo es diu que la ONG  naix de la amistat entre amigues amb inquietuds semblants, fa només dos anys. A continuació ens parla sobre la necessitat de educar en Drets Humans. Tracta de concretar el  concepte i la importància de la Declaració Universal dels Drets Humans destacant algunes de les seues característiques: els Drets Humans son innats  al ser humà, són irrenunciables, absoluts, incondicionals, inviolables...I són requeriments morals i fonts d´una ètica que els Estats, els governats i els ciutadans devem conèixer,  i fer complir.

Tot no acaba en la Declaració de 1948, degut al caràcter progressiu dels Drets Humans. En 1989 es declaren i concreten els Drets dels Xiquets, seguen els Estats Units junt a Somàlia els únics països que no acaten els resultats de la Convenció.

Begonya Martí ens fa una introducció sobre la temàtica de la explotació infantil en el món i en concret sobre la explotació sexual infantil, instaurada com un comerç tolerat en certes zones portuàries de El Salvador. Es en este país on es desenvolupa l´acció solidaria de Mirant al Sud, dins d´altres programes  i projectes en col·laboració amb l´Ong salvadorenca “Huellas” . Sense insistir massa en esta dolorosa temàtica, Begonya Martí ens parla de les conseqüències que l´abús sexual produeix en els infants, els quals es transformen en adults insegurs, dependents i amb problemes d´identitat.

Finalment, després d´un animat debat amb el públic, queda una pregunta en l´aire: Hi ha interès per part dels governs per interferir i fragmentar l´acció de les Organitzacions No Governamentals? Es clar que ficar en evidencia les lacres socials no es una tasca  “políticament correcta” per a una certa classe de política
Comentari: Joan Antoni, programador del cicle.

5a Conferència

El voluntari d'Intermón Gandia, Antoni Martí, va fer un recorregut històric i didàctic sobre el procés de implantació en la societat dels conceptes de la llei i la justícia i finalment del Drets Humans en la quarta conferència sobre Drets Humans i Societat Civil que organitza el Casal Jaume I. Breument els ha resumit un per un, arribant a la necessitat d´acció que ha sigut expressada en els anomenats Objectius del Mil•lenni, com l'objectiu de reduir la mortalitat infantil i combatre la malalties infeccioses.

Antoni Martí va explicar que "la Declaració Universal dels Drets Humans no té eficàcia obligatòria sinó moral, i en conseqüència és una ètica assumida per Intermón-Oxfam i és portada a la pràctica en les seues actuacions".

Susanna Pérez, juntament amb Antoni Martí, van parlar de les tasques de la seua organització, resumint-les en cinc apartats:
- La acció humanitària.
- Serveis socials bàsics.
- Justícia econòmica.
- La ciutadania i la governabilitat
- Els drets de les dones.

Per a destacar aquest últim apartat, van fer una lectura dramatitzada d´un text amb temàtica reivindicativa sobre els drets de les dones.

Minuts abans de tenir lloc la conferència, membres d'Intermón-Oxfam van facilitar al públic una publicació informativa sobre la seua organització. Per la seua part, la Fundació Casal Jaume I va repartir còpies de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Text publicat en el Bloc de la Fundació Casal Jaume I

Text original: Joan Antoni
Correcció estilística: Robert Llorca

Ser, en el temps lliure, una cantant d´òpera.

Remei Fluixà, actuant en el paper de Maria Magdalena en la " Visitatio Sepulchri " de 2010.
Aquesta cantant, membre de l´Orfeó Borja de Gandia, ha protagonitzat el paper principal de la versió operística de " La dama de las camelias" representada al mes de març en l´esglèsia de Sant Nicolau del Grau de Gandia, havent debutat l'any anterior, també en el paper principal de l´ópera "Caballeria rusticana".
Aquestes representacions operistiques, una novetat en el món musical de Gandia, son el fruit de la conjunció de varis factors. Es coneguda l´afició dels valencians a la música instrumental, però no tant coneguda és l´afició a la música coral i al cant. De la música coral es pot passar a un aprenentatge més individual del cant gracies que hi han persones, equipaments i recurs per a portar-ho a terme. Remei Fluixà, com altres persones del món del cant a la Safor i la Valldigna, ha rebut la seua formació en l´Escola de Música del Grau de Gandia. En aquest lloc, que hui en dia compta amb un auditori, fa la seua tasca el professor de cant Daniel Gascó, antic membre de l´elenc de l´Òpera de Viena. Amb molts anys de callat treball, Daniel Gascó ha aconseguit formar un grup de persones amb capacitat per afrontar una òpera com "La Traviata" de Verdi, comptant amb la col.laboració de membres de l´Escola i grups corals de la Safor.
Foto: Marilyn García.
Text: Joan Antoni.
http://www.centredemusica.com/

Visitatio borgiana

L´Orfeó Borja, després de mesos i llargues hores d´assaigs, es disposa a la porta de la Seu abans d´eixir en processo cap al Palau, cantant pel trajecte: “ Dum transiset sabatum...”
Es tracta de reviure una antiga tradició perduda, de la qual es estudiosos han escrit molt.
“ La Visitatio” és en realitat una representació teatral. I este any, a diferència dels anteriors, no n´hi ha intervingut cap eclesiàstic.
Amb molt d´ esforç, este grup coral assumeix, amb bon humor, any darrere any des de ja fa uns quants, esta antiga teatralització cantada de llargs texts evangelics memoritzats, en llatí, durant molts anys prohibida per l´ Església Catòlica.
Foto: Marilyn García.
Text: Joan Antoni

En este estudi, Francesc Massip i Bonet, de l´Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) ens parla entre altres coses de la Visitatio Sepulchri de Gandia:
http://www.festes.org/arxius/esglesiaiteatre.pdf



CD.Edició del CEIC Alfons el Vell. Any 2006

"Visitatio Sepulchri" de Gandia
Francesc de Borja
Enregistrament del drama litúrgic atribuït a sant Francesc de Borja, a càrrec de l’Orfeó Borja, amb un estudi preliminar de José Maria Vives i la reproducció de la consueta.
31 minuts 05 segon. Preu: 12 €

Francesc de Borja, IV duc?...Si però de la dinastia borgiana

1-    Alfons IV de Ribagorça (Alfons d'Aragó i Foix, el Vell, també conegut com a Alfons de Gandia) ( 1332 - 1412 ), Marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), i senyor de Gandia (1359-1399) després duc de Gandia (1399-1412). Candidat al tron de la Corona d'Aragó durant el Compromís de Casp.
2-    Alfons V d'Aragó d'Eiximenis, el Jove ( v 1358 - 1425 ), duc de Gandia, comte de Dènia i comte de Ribagorça (1412-1425).Fill del comte Alfons IV de Ribagorça i la seva muller, Violant d'Eiximenis.
3-    Hug de Cardona i de Gandia, conegut com "el Navarrès" (?, ~1405 - ?, ~1470). Duc de Gandia (1425-1433), senyor de Guadalest. Era fill del comte de Cardona Joan Ramon Folc I de Cardona i Joana de Gandia. El 1412, a la mort del seu avi matern Alfons de Gandia, va heretar la senyoria d'Ondara i l'horta de Gandia.[1] De la seva mare va heretar, Calassanç i Sanui a la Ribagorça, i Guadalest i Confrides a la Marina.
4-    Joan II el Sense Fe,[1] dit també el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1479) i de Navarra (1425-1479); Duc de Montblanc (1412-1458), i de de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); Comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458). El 1433 rebé també el ducat de Gandia d'Hug de Cardona, administrador provisional, que se'n féu càrrec des de la mort d'Alfons V de Ribagorça. El 1439 el cedí al seu fill Carles de Viana. A la mort d'aquest el 1461, el títol passà a la Corona fins el 1485, quan el ducat és adquirit per Pere Lluís Borja (primer duc borgià de Gandia i fill del papa Alexandre VI), després de satisfer un deute que el rei tenia des del 1470 amb la ciutat de València, en el que Gandia actuava com a penyora. Però la prematura mort de Pere Lluís va fer que heretés el ducat el seu germà Joan Borja.
5-    Carles de Trastàmara i d'Évreux, més conegut com Carles de Viana ( Peñafiel, 1421 - Barcelona, 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
6-    Ferran el Catòlic, II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra (Sos del Rey Católico, Saragossa 10 de maig de 1452 - Madrigalejo, Càceres, 22 de gener de 1516), Comte de Ribagorça (1458-1469); Duc de Montblanc (1458-1479); Príncep de Girona (1461-1479); Rei de Sicília (1468-1516); Rei d'Aragó, de València, de Mallorca i Comte de Barcelona (1479-1516); Rei de Castella (1474-1504); de Sardenya (1479-1516); de Nàpols (1503-1516); regent de Castella (1507-1516); i Rei de Navarra (1512-1515).
7-    Pere Lluís de Borja (Roma 1462 - Civitavecchia 1488). I Duc de Gandia (1488-1497) i Senyor de Llombai (1494-1497).
8-    Joan de Borja i Catanei (Roma 1474 - 1497). II Duc de Gandia (1488-1497) i Baró de Llombai (1494-1497).
9-    Joan de Borja i Enríquez (Gandia 1493 - 1543). III Duc de Gandia i Baró de Llombai (1497-1543).
10-    Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543). Va ingressar a l'orde jesuïta, del qual va ser-ne tercer general. Va ser proclamat sant per l'Església catòlica.

Fons: Viquipèdia http://ca.wikipedia.org/wiki/Ducat_de_Gandia

4ª Conferència

3ª Conferència

3ª Conferència del cicle “Drets Humans i Societat Civil”

Objetius:
- Difusió de la Declaració Universal dels Drets Humans.
- Promoció d´associacions amb relació amb els Drets Humans amb seu en la Safor.
Destinataris:
- Públic en general de Gandia i comarca.
Recursos de promoció i publicitat emprats:
- “El Full” del Ajuntament de Gandia.
- Agenda informativa als socis de la Fundació Casal Jaume I.
- Targetes en llocs culturals (Biblioteca, Casa Marquesa, etc )
- Correus electrònics, entre ells a TV Gandia.
Ponents de la 3ª conferència:
- Jose Luis Ferrer: “Globalmón”.
- Roberto Costa: “Viviendas para los sin techo” (Espanya) i “ Hogar de Cristo” (Equador)
Lloc:
- Fundació Casal Jaume I Safor Valldigna. (Gandia)
Data: 11 de març / 10
Hora inici: 20:10
Hora final: 21:35
Nº assistents: 25
Avaluació: Encara que la assistència ha millorat en referència a anteriors conferenciés del cicle, es insuficient. Les causes poden ser varies, però en el que està al nostre abast, es tractaria de millorar els sistemes de publicitat i promoció.

Comentari:
Interessant conferència que ens han ofert dos persones que viuen de prop la manca de drets humans més elementals en quant a condicions bàsiques de vida, com son l´habitatge , el menjar, la sanitat... e inclòs l´ aigua potable.
Roberto Costa, gandiá que ha passat els últims 28 anys en Equador, ha donat una visió dels Drets Humans des del punt de vista cristià, marcant una diferencia entre catolicisme i cristianisme i Jose Luis Ferrer, en el Sahel africá, dirigint Globalmón, una Ong originada en Gandia, treballant entre els mes pobres del món, ha parlat apassionadament del dret més bàsic, el de l´existència.
Jose Luis ha dit que la causa de la misèria es troba no en el subdesenvolupament, si no per contra en el HIPER-DESENVOLUPAMENT dels països industrialitzats. Es una forma de analitzar les coses que ve a coincidir amb els conceptes de desenvolupament sostenible o el concepte de decreixement del qual parlen les organitzacions ecologistes.
La misèria es un pecat social, diu Roberto Costa. I la misèria te unes causes i uns culpables, ve a dir Jose Luis Ferrer. Els drets no poden quedar sobre el paper. Les societats on impera la misèria el primer que suprimeixen son els drets. I moltes vegades son els antics colonitzadors els que ho fan. La França (citant a la primera nació que va proclamar els Drets Humans en la Revolució) que coneixen els africans no es la mateixa que coneixen els europeus.
Per Joan Antoni

Tasca d´animació sociocultural

Temàtica del Cicle: Conferències impartides per associacions amb seu en La Safor o voltants, relacionades amb el Drets Humans, posant de relleu els articles de la Declaració dels Drets Humans que les associacions treballen en la seua tasca i que formen part dels seus objectius.
Duració del Cicle: Al llarc del any 2010.Tres conferències programades fins el moment.
Programador: Joan Antoni.
Lloc dels actes: Fundació Casal Jaume I La Safor- Valldigna
(Vore Informació en la pagina de la Fundació Casal Jaume I La Safor- Valldigna)

Dijous 21 de gener

CICLE DRETS HUMANS I SOCIETAT CIVIL

20 h Presentació del Cicle a càrrec de Juan Miguel Lloret, Defensor del Ciutadá de Gandia

A continuació, 1a conferència-debat del Cicle amb Salvador Pallarès, representant a l'Associació Comarcal d'Ajuda al Poble Saharaui-la Safor

Presenta i modera Isabel Canet, presidenta de l'Associació Memoria i Patrimoni Arc de Mig Punt

Sala de Conferències

Dijous 25 de febrer

CICLE DRETS HUMANS I SOCIETAT CIVIL

20 h 2a Conferència del CICLE a càrrec d'Isabel Canet, presidenta de l'Associació Memòria i Patrimoni Arc de Mig Punt

Presenta Salvador Pallarés, membre de l'Associació d'Ajuda al Poble Saharaui la Safor

Sala de Conferències

Dijous 11 de març

CICLE DRETS HUMANS I SOCIETAT CIVIL

20 h 3º conferència del cicle a càrrec de:

- Jose Luis Ferrer, President de Globalmòn

- Roberto Costa, President honorífic de “Viviendas para los sin techo”

i membre del directori de “Hogar de Cristo” en Ecuador.