Com molt bé ha dit en el torn de debat Santiago Laparra, la història és important per explicar les coses. I així ho ha fet Vicent Olaso, arxiver d'Oliva, donant dades que es remunten a la decisió de Jaume I de crear viles i ciutats mitjanes que vertebraren el territori del regne.
És Gandia la més afavorida en eixes primeres decisions i també la més citada en les cròniques. Els mercats medievals i la jerarquia senyorial són decisives en aquesta època. Però Serafí de Centelles i Joan de Borja ja van unir les seues forces (desastrosament) en la guerra de les Germanies, i després, Carles de Borja es va casar amb Magdalena Centelles. Serà el llinatge dels Borja el que predominà.
És poc el que se sap de la vida diària de Gandia i Oliva en aquest temps, excepte algun conflicte per temes d´aigua, de justícia o una petició de Melcior de Centelles perquè l'hospital de Gandia donara acollida també als malalts d'Oliva.
L´episodi del conflicte sobre la ubicació del port no està documentat, encara que circule la llegenda urbana del rebuig dels terratinents d'Oliva a la construcció del port en la seua costa per evitar que pujaren els sous de la mà d'obra. Però siga com siga, una teoria que proposa Olaso és que tal vegada no caben dues ciutats en la Safor i en tot cas, hi ha una manca de vertebració que és prou comuna a totes les comarques valencianes, vertebració per la que s´ha lluitat des d'antic i que encara no s´ha aconseguit, com bé demostren els projectes de ferrocarril de via ampla fins a Alacant per la costa ja proposats des de fa més d´un segle.
Jesús Alonso, arxiver de Gandia, recalca el tema de la llegenda urbana del Port i vol fixar-se més en la història contemporània, fent un recorregut sobre la demografia comparativa de les dues ciutats, tenint en compte que no va ser fins els anys setanta del segle passat quan hi va haver una diferència notable d'habitats favorable a Gandia. No va ser la demografia, sinó una certa especialització artesana, comercial, intel•lectual i burgesa la que va marcar la diferència a favor de Gandia, així com l´existència de personatges com Don Sinibaldo Gutierres Mas els que marcaren un futur de prevalença en temps de la revolució industrial. Oliva no té centralitat política ni econòmica en el segle XIX.
Per a Jesús Alonso, és més important el futur de les relacions Oliva-Gandia que els possibles conflictes del passat. La potencialitat de les ciutats mitjanes passa per un futur de coordinació i vertebració. Amb les seues paraules: “Avui la Safor és un gran poble on no hi cap la rivalitat sinó la coordinació".
Un animat i llarg debat segueix a les intervencions, en el qual es diuen coses com que no és ja la quantitat d'habitants el criteri per a definir la importància d´una ciutat sinó millor el seu model de desenvolupament, respectuós amb el medi ambient, la qualitat de vida, la sostenibilitat d´eixe model, la qual cosa passa per comprendre que la Safor i els seus pobles poden ser una gran ciutat modèlica, fins i tot per a València i el seu degradat model de creixement. I si això és així, Santiago Laparra proposa que siga el tramvia el mitjà de transport públic que connecte els pobles i ciutats de la Safor.
El públic assistent i els conferenciants arriben a una conclusió: El futur de Gandia, Oliva i la Safor és la coordinació.
Text: Joan Antoni (Sociocultural Safor)
Correcció estilística: Robert Llorca (periodista)
Foto: Roseta.
Programador del Cicle: Joan Antoni.
Coordinador: Robert Llorca.
Disseny de les targetes publicitàries: Robert Llorca
