Un personatge que buscava autor

Jazz amb els sons de la Visitatio

8a conferència del cicle "Drets Humans i societat Civil"

El passat dijous 18 de Novembre, va tenir lloc la 8a conferència del Cicle Drets Humans i Societat Civil. En aquesta ocasió, Carles Carrillo, coordinador general i Juan Carlos Escudero, vocal de cultura, ambdós del Col.lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de la Safor han segut els encarregats de parlar dels Drets Humans des de la perspectiva del seu col.lectiu.
Fins 10 articles de la Declaració Universal dels Drets Humans han segut citats per Carles i Juan Carlos relacionats amb temes que han de veure amb la discriminació per motius sexual i les conseqüències negatives de la no aplicació d´estos Drets arreu del món. Pena de mort per motius homofòbics, tortures i presó, persecució, matrimonis forçats...episodis que es donen a un nivell global. Han presentat un mapa de la homofóbia en el món, confeccionat per organismes internacionals que lluiten contra la homofòbia fent referència als codis legals dels diferents països i la seua contemplació del fet diferencial.
Han parlat també del tractament interessat i irresponsable que es fa en el mitjans de comunicació dels temes que fan relació a l´identitat sexual de les persones, els models masclistes, els rols socials de les dones...amb alguna referència a polítics que parlen de retallar drets ja atorgats per la llei si guanyaren les eleccions i els problemes personals i legals que això suposaria si es portara a la practica.
En el torn de debat, s´ha arribat a la conclusió que defendre els Drets Humans de qualsevol col.lectiu en minoria, es defendre els drets de tots, parant els avanços de la intolerància i la visió uniformadora i simplista dels éssers humans.

8a conferència del cicle "Drets Humans i societat Civil"

Arribem  a la 8a conferència agraint als col·lectius que han fet possible aquest cicle, desenvolupat al llarg de l´any, la seua incondicional i entusiasta participació. No era el tema de moda en un any Borja, però no son sants els que respecten els Drets Humans, si no qui fa miracles. Als humans només ens queda la possibilitat de tractar de parlar d´alló que és humà, encara que siguen poques les orelles que ens escolten i les boques que parlen d´això. Poc a poc.  La conferència de Desembre tancarà el cicle, si tot va  com cal, amb el títol, possiblement, de: “Educar en Drets Humans”.
Va per un educador: Pere Intza, acomiadat hui i per sempre, per centenars d´amics, mentre els núvols daurats pel sol ponent esdevenien grisos anunciant la foscor de la nit.

Pere Intza, professor. Assignatura: Ensenyar a viure.

Veles e vents

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, levant los deuen subvenir
ab lurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
qu'en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Siempre con nosotros, amigo .

per Juan Serrano Aguilera el diumenge, 7 / novembre / 2010 a les 17:37 (de facebook)

Hoy es un dia triste. Se ha marchado alguien muy especial ( aunque a él nunca le gustara esta palabra, por las connotaciones que le suponía ).
Pere, nuestro queridísimo Pere, no solo era un grandisimo profesor, o una excelente persona, Pere era un maravilloso amigo. Su asignatura no se basaba en leer cuatro textos, su asignatura radicaba en enseñarnos a ser mejores personas, a interpretar la vida, olvidarnos de prejuicios... Su manera de empatizar con nosotros, su forma de ser alegre, su compromiso con chavales que parecian perdidos.. Es dificil entre lagrimas explicar todo lo que Pere ha representado para mi y para muchos de todos nosotros, y supongo que el estará viendonos y no querrá que lo recordemos de este modo, pero se ha ido alguien muy grande, con el que hemos compartido muchas alegrías, anecdotas, momentos divertidos y sobre todo, hemos aprendido a querer a la vida, a las personas, hemos aprendido a conocernos..
Pere siempre decía que no hay que pasar por la vida "Com el burro de Vitoria, sense pena ni gloria".. Estoy convencido de que los años que vivió lo hizo aprovechandolos al máximo, disfrutando de cada pequeño momento, con su familia, sus amigos, sus compañeros, alumnos...
Nos dejas un gran vacio, Pere, pero nunca olvidaremos la mas valiosa de tus lecciones, que es vivir la vida, la que nos toque, pero vivirla.
Miramos al cielo y te enviamos un gran saludo amigo, siempre estarás en nuestros recuerdos y corazones, volveremos a vernos, y volveremos a reirnos con tus anecdotas y a aprender de tu sabiduria, de tus consejos, de tus vivencias.
Un abrazo, profesor, AMIGO.