“Els homes fan la història, però sovint no coneixen la història que fan”.

William Shakespeare.

"Els que desitgen assentar-se, tancar els ulls i meditar per a saber si el món diu la veritat o menteix, poden fer-ho.
És la seua elecció. Però jo, mentrestant, amb ulls famolencs que no poden ser satisfets, miraré el món en ple dia."
Rabindranath Tagore (1896)

dissabte, 19 de març del 2011

2a Conferència cicle "Oliva, ciutat comtal de la Safor": Els personatges històrics d´Oliva.


En la segona conferència del cicle “Oliva, ciutat comtal de la Safor” i que organitza la Fundació Casal Jaume I la Safor-Valldigna es va parlar dels personatges històrics que, al llarg dels temps, han conformat la identitat social, política i econòmica d´aquesta ciutat de la Safor.

Carlos Mengual, llicenciat en Història i encarregat de presentar la conferència, va tractar de trobar alguna peculiaritat intrínseca dels olivers i va dir que hi ha una mena de “patriotisme” que no es troba en altres llocs i que es prou comú als ciutadans d'Oliva: un orgull identitari pel fet de ser d'Oliva.

Francesc Mestre, professor de l'IES Gabriel Ciscar d'Oliva, va començar la seua intervenció preguntant: qui són realment personatges històrics? I en tot cas, la resposta es troba en el context històric dels individus. Així, ens va situar en l´època del feudalisme i ens va dir que als Centelles es convenient tractar-los com un conjunt i entendre que sempre estigueren lligats a la Corona i als seus avatars, seguint el camí de la Conquesta cap al Sud, en una època de conquesta i altra d'explotació del territori conquistat, esdevenint de cavallers medievals a homes i dones del Renaixement amb el que suposa això de conversió de guerrers a empresaris que tracten de fer de la canya de sucre el seu negoci, motiu pel qual els traslladen de Nules cap a Oliva.

Dir Centelles significa dir palaus renaixentistes i lluites de bàndols i partidaris, tal com podria ser en la Verona de Shakespeare entre Capuletos i Montescos, en el cas d'Oliva entre Centelles i Vilaraguts... Significa espasa i poesia al mateix temps, mecenes d'artistes i intel·lectuals, com Lluís Vives i lliuradors de batalles al costat de la Corona que els portaren a ser posseïdors de la tercera part de l´illa de Cerdanya. Els Centelles es diluïren en la història tal com es va diluir la Corona que defensaven. Magdalena Centelles es l´últim nom rellevant, vídua de Carles de Borja... i com a remembrança simbòlica, les cadenes que tancaven la bocana del port de Marsella,  que hui en dia es poden contemplar en la catedral de València, record de Bernat de Centelles, que les va trencar amb la proa de la seua nau, i que encara en són reclamades pels marsellesos que no han oblidat que un dia van ser vençuts per algú d´Oliva.

En són uns quants més els personatges dels quals va parlar Francesc Mestre fins arribar a l´època de l´Il·lustració  i als Maians, família marcada  per la desfeta d'Almansa i en arribar a aquesta família cedeix la paraula a Vicent Canet, que arreplega el testimoni d´aquest recorregut en el temps i ens parla de nou del criteri per a considerar o no un personatge com a històric. Rellevància social i reconeixement per part dels altres és el criteri.

Gabriel Ciscar i Ciscar va assolir la Regència d´Espanya en un triumvirat format en temps de les Corts de Cadis, a més de ser general d'artilleria i al 1810, Ministre de Marina. Home també de guerres i lletres, de vida consagrada a la “cosa pública”, morí en Gibraltar, acollit en el seu exili, per Lord Wel·lington donant fi a una vida pròpia de la millor novel·la històrica, una vida en paral·lelisme a la del seu germà Francesc.

I per donar fi a l´acte, un recorregut ràpid pel segle XX, trobant-nos amb personatges com polítics, religiosos, poetes, músics, actors... que tots ells han fet història dintre del seu àmbit, recordats en els noms dels carrers d´Oliva... i algun altre, que encara tenen història per a  fer, com Francisco Brines, membre de la “Real Academia de la Lengua Española”.


Text: Joan Antoni (Sociocultural Safor)
Correcció estilística: Robert Llorca (periodista)
Foto: Roseta.
Programador del Cicle: Joan Antoni.
Coordinador: Robert Llorca.
Disseny de les targetes publicitàries: Robert Llorca

Nota: aquest text ha segut reproduït íntegrament i amb lleugeres variacions, en el setmanari TotGandia(http://www.totgandia.com/cultura138.html )  amb el permís  implícit de l´autor, Joan Antoni Garcia, així com en el bloc de la Fundació Casal Jaume I (http://fundaciocasal.blogspot.com/2011/03/dels-centelles-brines-un-recorregut.html ) i altres mitjans de difusió, de manera resumida o traduït ja que, de fet, és la nota de premsa redactada amb motiu de l´acte que tracta de reflectir.

diumenge, 13 de març del 2011

1a Conferència cicle "Oliva, Ciutat Comtal de la Safor"

Manuel Gallardo, regidor de Cultura d´Oliva, comença la conferència al Casal Jaume I fent un recorregut curricular dels dos conferenciants i mostra la idoneïtat d'ambdós per assumir la tasca d'aclarir si hi ha o no conflicte entre Oliva i Gandia i cap a on van les dues ciutats de la Safor.

Com molt bé ha dit en el torn de debat Santiago Laparra, la història és important per explicar les coses. I així ho ha fet Vicent Olaso, arxiver d'Oliva, donant dades que es remunten a la decisió de Jaume I de crear viles i ciutats mitjanes que vertebraren el territori del regne.

És Gandia la més afavorida en eixes primeres decisions i també la més citada en les cròniques. Els mercats medievals i la jerarquia senyorial són decisives en aquesta època. Però Serafí de Centelles i Joan de Borja ja van unir les seues forces (desastrosament)  en la guerra de les Germanies, i després, Carles de Borja es va casar amb Magdalena Centelles. Serà el llinatge dels Borja el que predominà.

És poc el que se sap de la vida diària de Gandia i Oliva en aquest temps, excepte algun conflicte per temes d´aigua, de justícia o una petició de Melcior de Centelles perquè l'hospital de Gandia donara acollida també als malalts d'Oliva.

L´episodi del conflicte sobre la ubicació del port no està documentat, encara que circule la llegenda urbana del rebuig dels terratinents d'Oliva a la construcció del port en la seua costa per evitar que pujaren els sous de la mà d'obra. Però siga com siga, una teoria que proposa Olaso és que tal vegada no caben dues ciutats en la Safor i en tot cas, hi ha una manca de vertebració que és prou comuna a totes les comarques valencianes, vertebració per la que s´ha lluitat des d'antic i que encara no s´ha aconseguit, com bé demostren els projectes de ferrocarril de via ampla fins a Alacant per la costa ja proposats des de fa més d´un segle.

Jesús Alonso, arxiver de Gandia, recalca el tema de la llegenda urbana del Port i vol fixar-se més en la història contemporània, fent un recorregut sobre la demografia comparativa de les dues ciutats, tenint en compte que no va ser fins els anys setanta del segle passat quan hi va haver una diferència notable d'habitats favorable a Gandia. No va ser la demografia, sinó una certa especialització artesana, comercial, intel•lectual i burgesa la que va marcar la diferència a favor de Gandia, així com l´existència  de personatges com Don Sinibaldo Gutierres Mas els que marcaren un futur de prevalença en temps de la revolució industrial. Oliva no té centralitat política ni econòmica en el segle XIX.

Per a Jesús Alonso, és més important el futur de les relacions Oliva-Gandia que els possibles conflictes del passat. La potencialitat de les ciutats mitjanes  passa per un futur de coordinació i vertebració. Amb les seues paraules: “Avui la Safor és un gran poble on no hi cap la rivalitat sinó la coordinació".

Un animat i llarg debat segueix a les intervencions, en el qual es diuen coses com que no és ja la quantitat d'habitants el criteri per a definir la importància d´una ciutat sinó millor el seu model de desenvolupament, respectuós amb el medi ambient, la qualitat de vida, la sostenibilitat d´eixe model, la qual cosa passa per comprendre que la Safor i els seus pobles poden ser una gran ciutat modèlica, fins i tot per a València i el seu degradat model de creixement. I si això és així, Santiago Laparra proposa que siga el tramvia el mitjà de transport públic que connecte els pobles i ciutats de la Safor.

El públic assistent i els conferenciants arriben a una conclusió: El futur de Gandia, Oliva i la Safor és la coordinació.


Text: Joan Antoni (Sociocultural Safor)
Correcció estilística: Robert Llorca (periodista)
Foto: Roseta.
Programador del Cicle: Joan Antoni.
Coordinador: Robert Llorca.
Disseny de les targetes publicitàries: Robert Llorca

dimarts, 1 de març del 2011

Cicle de conferències "Oliva, Ciutat Comtal de la Safor"

 La tasca del tècnic sociocultural tal vegada te com a finalitat proposar alguna solució a la necessitat que detecta. I en aquest cas, tot naix del descobriment del plaer de passejar pels carrers d´Oliva un diumenge de setembre, visitant els seus museus i admirant el casc antic, parlant amb els encarregats d'obrir les portes i mostrar amb amabilitat al visitant les meravelles que amaguen els seus palaus rehabilitats per a la cultura i la reafirmació de l´identitat cultural d´una ciutat que ha segut i vol ser un referent en l'historia d´aquestes terres saforenques. Ser un turista que des de Gandia es desplaça 8 quilometres per a gaudir Oliva, tranquil·lament i amb gana de conèixer més i millor.
La solució es clara: que els que saben d´Oliva ens mostren als gandians la seua ciutat i ens parlen amb orgull del que tracten de fer amb alló que l´historia a respectat.
Gandia i Oliva viuen d´esquena una amb l´altra, almenys eixa és la sensació que es detecta. I sensibilitzar sobre aquesta situació és un primer pas.
La Fundació Casal Jaume I, un lloc de cultura, dona suport a aquesta iniciativa i els conferenciants oferiran, amb entusiasme, el seu temps i dedicació al públic de Gandia que puga comprendre que La Safor es alguna cosa més que la seua ciutat.
Gracies a tots.