Ètica per al nou mil·lenni*
Discurs pronunciat per S.S. Dr. Tenzyn Gyatzo, Catorzé Dalai Lama durant la seua visita a la Universitat de Costa Rica el 27 de setembre del 2004.
Si l'ètica moral depenguera de la pràctica religiosa, la majoria de la humanitat estaria fora dels principis ètics.
Si eixa fóra la visió des del punt de vista dels ateus ells no tindrien per què tindre ètica moral i des del nostre punt de vista també els desqualificaríem perquè diríem no tenen base per a una ètica moral. És a dir la majoria de la humanitat es convertiria en la que genera tots els problemes.
La República Popular de Xina, per exemple, compta amb líders que han dut a terme tota la seua política i entre ells hi ha diversos que han dedicat totalment la seua vida -amb una vocació molt genuïna- a beneficiar als altres. Jo els he conegut.
En l'Índia quan es parla d'una ètica laica o seglar es fa referència a una ètica que, basada en principis humans, respecta a totes les religions per igual.
En una entrevista que em van fer en televisió estos dies un periodista em va preguntar com era això possible que jo em declarava budista comunista i jo li vaig contestar que el comunisme és un sistema que m'atrau perquè es pot coexistir sent budista i des del punt de vista econòmic.
Això no sols ocorre amb mi. Hi ha molts monjos budistes a Sri Lanka i en altres parts de l'Índia que són budistes, però que per la seua convicció moral se senten més atrets pel sistema econòmic socialista, ja que està més dirigit al benestar dels altres quant a la distribució dels beneficis.
Però no vull que quan dic que sóc budista comunista creguen que sóc comunista en la seua totalitat. No compartisc el totalitarisme tan fort que ha caracteritzat al comunisme en el qual s'ha descuidat completament la llibertat individual que és una cosa en el que jo crec ferventment. Eixe aspecte jo ho deplore en la seua totalitat.
El que sí que trobe dins de les idees marxistes, és que hi ha una preocupació per la gent oprimida per estructures capitalistes en les quals hi ha una bretxa enorme entre rics i pobres, per mitjà d'un sistema d'explotació en el qual el que predomina és el guany i no la distribució.
Des d'eixe punt de vista la distribució equitativa del guany va en contra d'eixa bretxa entre rics i pobres i està basada en una postura moral en la qual la humanitat mateixa és presa en consideració, no en un principi religiós.
Que hi haja una bretxa gegantina entre rics i pobres moralment és un error i és una gran equivocació perquè assenta les bases de problemes i conflictes majors. Per tant hi ha un natural suport d'eixe principi que no pot haver-hi una bretxa molt gran entre rics i pobres, perquè es basa en un aspecte moral que té arrels exclusivament humanes i no relacionades amb la religió.
La preocupació per mantindre i respectar el medi ambient, se sustenta en la mateixa moralitat i sorgix d'un principi humà bàsic de voler cuidar una cosa que beneficia a tots i de tot això tots depenem.
El mateix succeïx amb els metges que atenen els seus pacients amb afecte i amb un interés genuí altruista de beneficiar-los i curar-los de les seues malalties. Eixe principi també és inherent a la seua professió.
Un altre cas és el de les multinacionals que cada dia que passa es tornen més conscients de respectar i beneficiar no sols als seus empleats, sinó també als consumidors. Quant als seus empleats, estes companyies dediquen cada vegada més esforços a què el personal estiga content perquè d'eixa manera respondrà amb més lleialtat i energia als seus interessos. Eixe mateix respecte i gentilesa ho manifesten també als seus clients perquè saben que depenen d'ells per al progrés de l'empresa.
Siga quin siga el motiu, igual tenen relació amb una conducta moral de respecte i de preocupació pel benestar.
Esta actitud de les multinacionals també pot veure's en xicotets comerciants quan ens acostem a comprar alguna cosa i sempre ens estan somrient. El somriure potser no siga molt genuïna, és prou artificial perquè a través del seu somriure el que volen és vendre'ns el seu producte, però no obstant això estan actuant amb una certa calidesa i afecte.
Este principi d'afecte, de calidesa humana, no està relacionat amb alguna cosa sagrada o santa o amb algun aspecte religiós, sinó que té les seues arrels en la conducta humana i també es manifesta en una bona comunicació amb la resta de la societat per a poder conviure en forma pacífica i integral.
L'ètica del nou mil·lenni és precisament la promoció dels valors humans.
Traduint l'ètica per al nou mil·lenni en l'acció concreta, sens dubte la desmilitarització és un pas enorme i important, també cuidar del medi ambient i tancar la bretxa entre rics i pobres en l'àmbit nacional i internacional.
Així mateix crec que hi hauria d'haver-hi més equilibri entre el desenvolupament material i l'espiritual el qual propicia els valors interns. Estos dos aspectes, material i espiritual, haurien d'estar més equilibrats.
Un altre problema molt seriós és el de la sobrepoblació mundial. Tot individu és un ser humà preciós pel que controlar el naixement dels sers humans podria paréixer poc ètic.
Però des d'una perspectiva més àmplia, si prenem en compte que eixos sers humans preciosos depenen del planeta per a la seua supervivència i que el planeta té les seues limitacions, llavors és important controlar el creixement de la població en benefici de tots, sempre que s'aconseguisca sense emprar la violència.
