“Els homes fan la història, però sovint no coneixen la història que fan”.

William Shakespeare.

"Els que desitgen assentar-se, tancar els ulls i meditar per a saber si el món diu la veritat o menteix, poden fer-ho.
És la seua elecció. Però jo, mentrestant, amb ulls famolencs que no poden ser satisfets, miraré el món en ple dia."
Rabindranath Tagore (1896)

dijous, 23 de setembre del 2010

Façanes de Gandia

Façanes de Gandia és el títol d´un nou Bloc que tracta de recollir imatges de l´exterior d´edificis amb una particularitat importat: formen part de la memòria dels gandians i alguns d´ells són els únics testimonis del passat d´un barri o d´un carrer. Així, la seua presencia és un signe d´identitat, una identitat que desapareix. Condemnats a la ruïna, deshabitats i abandonats, baix els seus ciments guarden restes encara més antics i dintre de les seues parets, el record dels seus habitants i de formes de viure que es perdran per sempre.
Altres imatges els mostraran particularitats arquitectòniques, estils, arquitectura de pobres i de rics, racons, detalls i una forma de mirar el que ens envolta.
Es fàcil destruir per sempre i construir amb un estil impersonal, pragmàtic i internacional allà on abans hi havia alguna cosa amb significat. Façanes de Gandia, rostres, cares... amb significat, els rostres i rastres d´una ciutat que deixa de ser el que era per a ser una altra cosa. Però la ciutat ens envolta i ens fa ser. Morim amb ella i contemplem com ens deixa, poc a poc o ràpidament, sense pausa... fins esdevindre una altra ciutat a la que el nostre cos i la nostra ànima es tindran que acomodar.
Mirar cap a dalt i vore allò que només els que alcen la mirada podem vore. Mirar la façana i descobrir una ambició, un projecte, un desig o tal vegada una invocació. Mirar cap a dalt i vore el cel, més enllà de les façanes, la llum mediterrània i l´infinitud de l´Univers.

Façanes de Gandia: http://lescaresdegandia.blogspot.com/



dissabte, 18 de setembre del 2010

Cronica de l´últim miracle

Des de fa segles, hi ha un personatge a Gandia que no deixa indiferent. Està en el record, en l´afecte o el rebuig. Fins i tot, el seu cadàver momificat va ser protagonista d´una historia de profanament innecessari, cremat i rescatats alguns dels seus ossos per penedits veïns que esperaven que les flames de la foguera deixaren alguna cosa per a la posteritat. Ossos, relíquies, d´un home que només era un porter de convent, senzill i amable, miraculós, per que de la bondat s´espera el miracle, no prou reconegut per l´Esglesia. A diferencia de Francesc de Borja, Andrés Hibernon, el frare murcià, no era poderós.
Però és la seua imatge de bronze i no la de Sant Borja, la que  transita impertorbable pel carrer amb el nom del Sant,  cap al convent, sense pedestal, entre la gent. I els caminats la miren sorpresos, comenten, riuen o callen, es giren sense voler, miren al Beatet de reüll, es fotografien amb ell i li fan ofrenes de flors, de ciris votius, li renten la cara, el besen, es persignen i recen amb un fervor idolatra... i fins i tot els xicons tracten d'encasquetar-li un cascs de motorista sense aconseguir-ho. Per que te'l cap molt gros. I ell, amb bon humor, amb la mirada pacient, s´allunya del món i de les seues vanitats amb pressa per obrir la porta, encara que a la clau que portava ja li falta la meitat, gracies als adolescents desacralitzadors.
Tal vegada arribe el temps de trobar-nos amb Ausias, o al Tirant peu a terra i espasa en mà, o al Paco Maria i la seua estrafolària figura dels anys seixanta... o a Don Sinibaldo Gutierrez Mas o qualsevol personatge gran o menut de la nostra historia, creuant carrers, encara que no quede res que recorde el seu temps en la ciutat impersonal i globalitzada del futur. Seria un gran encert.


Text i foto: Joan Antoni

divendres, 10 de setembre del 2010

Hort de la Creueta.



Avaluació de la primera temporada de
 l'Hort Comunitari de la Creueta
.


La primera temporada es refereix a la primera collita. Tot allò que plantarem en Abril ha donat o està donant el seu producte. I conseqüentment, podem dir que hem arribat al final d´una etapa. I estes etapes les marca la natura.  En referència a esta collita, plantarem albergínies, enciams,  pebres, tomaques, cebes, fesols, melons, carabasses, penques, etc... amb un excel•lent resultat. A més del consum propi, s´ha fet donació de l'excés ( la major part) a organismes que mantenen menjadors socials  o institucions d´assistència social. Tal vegada, esta finalitat de cara a la comunitat es suficient per a donar-li a l'Hort de la Creuta eixe qualificatiu de comunitari.
Hem fet una avaluació informal, buscant el consens en els criteris i els conceptes que han fet possible esta primera etapa, però és més important trobar criteris per a la continuïtat. Eixa és una conclusió. I l´altra és que no podem imposar criteris ni conceptes a qui mostra interès en participar. La qual cosa ens porta a una altra conclusió. L'Hort Comunitari es un hort participatiu. I cadascú participarà de la manera que li siga possible,  i des de les seues  circumstancies i  perspectives personals. Si tractem de cultivar valors a més d´hortalisses, la possibilitat de participar, la participació, es el primer valor.
Un altre valor és el mateix fet de conrear la terra i donar vida a un hort abandonat. L'aprenentatge que la terra ens dona i el treballar un mateix el seu menjar.
I un altre és generar amistats, cooperació i relacions socials en un projecte, que no per informal, no deixa de ser la projecció d´inquietuds per una vida més en harmonia amb la natura i els éssers humans.
La convivència genera conflictes o almenys els evidencia en un moment determinat. Els factors emocionals pertanyent a l´àmbit de la intimitat, però també a l'àmbit de la socialització. Resoldre conflictes per que allò que tractem de fer amb altres esdevinga en alguna cosa real, és també un aprenentatge que hem d'estar disposats a afrontar. I hem afrontat amb un bon resultat. La comunicació positiva és, tal vegada, el valor més important i prioritat que tractem de cultivar en eixe Hort. I això significa capacitat de  comprensió i empatia, capacitat de consens i capacitat d´entendre allò que ens uneix .
Text: Joan Antoni
Foto: Marga Iglesias. “Entrada al hort 1 i 2”.  “Collita”