dissabte, 1 d’octubre del 2011
dissabte, 20 d’agost del 2011
dijous, 16 de juny del 2011
divendres, 27 de maig del 2011
dijous, 21 d’abril del 2011
3a Conferència cicle "Oliva, la ciutat comtal de la Safor"
Vicent Burguera, arqueòleg municipal d'Oliva, ens fa un exhaustiu recorregut per la història de l'arqueologia olivera i els jaciments més importants, que en aquests moments, referint-se al medi rural, en són una trentena. Des de les remotes èpoques del Paleolític Mitjà, representat en la Cova Foradada, jaciment que porta ja excavant-se trenta temporades i que documenta que les terres al voltant de l´actual ciutat ja estaven poblades fa cent trenta mil anys, passant per l´important poblat ibèric del Castellar, la necròpoli del qual ja era excavada pels moriscos a la cerca de tresors fins arribar al forns romans trobats dintre de la mateixa Oliva i als pobladors musulmans, cristians i l'època del Palau dels Centelles, joia que Oliva tracta de recuperar, almenys el record fotogràfic i documental que n'és abundant, amb la col•laboració de la “Hispanic Society”, actual propietària dels documents.
Destaca Burguera el treball d'un aficionat a l´arqueologia, Salvador Climent Maño, home que ell a soles va assumir una tasca de prospecció en els anys setanta que va permetre descobrir vint-i-sis jaciments rurals. En referència al patrimoni i l´arqueologia urbana, la tasca de conscienciació és assumida per l´Associació Cultural d´Oliva, amb lluita amb interessos contraris a la conservació del patrimoni arquitectònic.
Imma Seguí, exregidora de Patrimoni d'Oliva, ens parla d´aquesta lluita que en els anys setanta un grup de joves va afrontar. Inma Seguí resumeix en poques paraules el sentiment d´aquets joves: “els segles enrere d´esplendor, el record d´un passat gloriós que hi havia permet construir un patrimoni que veien com en pocs anys estava desapareixent” .
L'exregidora de Patrimoni fa una referència continua als moviments nacionalistes que van permetre sensibilitzar la població d´Oliva de la necessitat de conservar i restaurar l´herència del passat.
Entre línies, el missatge ve a ser que el nacionalisme recull i canalitza la identitat cultural dels pobles, allò que els defineix, determina i els és propi, sense la qual cosa els pobles es transformen només en història sense valor, sense esperit i sense futur en un món globalitzat i uniforme, regit per les volàtils lleis del mercat, que esdevé barbàrie destructiva en moltes ocasions.
Oliva té a dia de hui, una xarxa patrimonial pública la qual podran gaudir les generacions futures amb orgull, eixe orgull per la seua ciutat tan propi de la gent d´Oliva, del qual ja es va parlar en la primera conferència del cicle Oliva, ciutat comtal.
Text: Joan Antoni (Sociocultural Safor)
Correcció estilística: Robert Llorca (periodista)
Foto: Joan Antoni.
Programador del Cicle: Joan Antoni.
Coordinador: Robert Llorca.
Disseny de les targetes publicitàries: Robert Llorca
dissabte, 19 de març del 2011
2a Conferència cicle "Oliva, ciutat comtal de la Safor": Els personatges històrics d´Oliva.
Carlos Mengual, llicenciat en Història i encarregat de presentar la conferència, va tractar de trobar alguna peculiaritat intrínseca dels olivers i va dir que hi ha una mena de “patriotisme” que no es troba en altres llocs i que es prou comú als ciutadans d'Oliva: un orgull identitari pel fet de ser d'Oliva.
Francesc Mestre, professor de l'IES Gabriel Ciscar d'Oliva, va començar la seua intervenció preguntant: qui són realment personatges històrics? I en tot cas, la resposta es troba en el context històric dels individus. Així, ens va situar en l´època del feudalisme i ens va dir que als Centelles es convenient tractar-los com un conjunt i entendre que sempre estigueren lligats a la Corona i als seus avatars, seguint el camí de la Conquesta cap al Sud, en una època de conquesta i altra d'explotació del territori conquistat, esdevenint de cavallers medievals a homes i dones del Renaixement amb el que suposa això de conversió de guerrers a empresaris que tracten de fer de la canya de sucre el seu negoci, motiu pel qual els traslladen de Nules cap a Oliva.
Dir Centelles significa dir palaus renaixentistes i lluites de bàndols i partidaris, tal com podria ser en la Verona de Shakespeare entre Capuletos i Montescos, en el cas d'Oliva entre Centelles i Vilaraguts... Significa espasa i poesia al mateix temps, mecenes d'artistes i intel·lectuals, com Lluís Vives i lliuradors de batalles al costat de la Corona que els portaren a ser posseïdors de la tercera part de l´illa de Cerdanya. Els Centelles es diluïren en la història tal com es va diluir la Corona que defensaven. Magdalena Centelles es l´últim nom rellevant, vídua de Carles de Borja... i com a remembrança simbòlica, les cadenes que tancaven la bocana del port de Marsella, que hui en dia es poden contemplar en la catedral de València, record de Bernat de Centelles, que les va trencar amb la proa de la seua nau, i que encara en són reclamades pels marsellesos que no han oblidat que un dia van ser vençuts per algú d´Oliva.
En són uns quants més els personatges dels quals va parlar Francesc Mestre fins arribar a l´època de l´Il·lustració i als Maians, família marcada per la desfeta d'Almansa i en arribar a aquesta família cedeix la paraula a Vicent Canet, que arreplega el testimoni d´aquest recorregut en el temps i ens parla de nou del criteri per a considerar o no un personatge com a històric. Rellevància social i reconeixement per part dels altres és el criteri.
Gabriel Ciscar i Ciscar va assolir la Regència d´Espanya en un triumvirat format en temps de les Corts de Cadis, a més de ser general d'artilleria i al 1810, Ministre de Marina. Home també de guerres i lletres, de vida consagrada a la “cosa pública”, morí en Gibraltar, acollit en el seu exili, per Lord Wel·lington donant fi a una vida pròpia de la millor novel·la històrica, una vida en paral·lelisme a la del seu germà Francesc.
I per donar fi a l´acte, un recorregut ràpid pel segle XX, trobant-nos amb personatges com polítics, religiosos, poetes, músics, actors... que tots ells han fet història dintre del seu àmbit, recordats en els noms dels carrers d´Oliva... i algun altre, que encara tenen història per a fer, com Francisco Brines, membre de la “Real Academia de la Lengua Española”.
Text: Joan Antoni (Sociocultural Safor)
Correcció estilística: Robert Llorca (periodista)
Foto: Roseta.
Programador del Cicle: Joan Antoni.
Coordinador: Robert Llorca.
Disseny de les targetes publicitàries: Robert Llorca
Nota: aquest text ha segut reproduït íntegrament i amb lleugeres variacions, en el setmanari TotGandia(http://www.totgandia.com/cultura138.html ) amb el permís implícit de l´autor, Joan Antoni Garcia, així com en el bloc de la Fundació Casal Jaume I (http://fundaciocasal.blogspot.com/2011/03/dels-centelles-brines-un-recorregut.html ) i altres mitjans de difusió, de manera resumida o traduït ja que, de fet, és la nota de premsa redactada amb motiu de l´acte que tracta de reflectir.
diumenge, 13 de març del 2011
1a Conferència cicle "Oliva, Ciutat Comtal de la Safor"
Com molt bé ha dit en el torn de debat Santiago Laparra, la història és important per explicar les coses. I així ho ha fet Vicent Olaso, arxiver d'Oliva, donant dades que es remunten a la decisió de Jaume I de crear viles i ciutats mitjanes que vertebraren el territori del regne.
És Gandia la més afavorida en eixes primeres decisions i també la més citada en les cròniques. Els mercats medievals i la jerarquia senyorial són decisives en aquesta època. Però Serafí de Centelles i Joan de Borja ja van unir les seues forces (desastrosament) en la guerra de les Germanies, i després, Carles de Borja es va casar amb Magdalena Centelles. Serà el llinatge dels Borja el que predominà.
És poc el que se sap de la vida diària de Gandia i Oliva en aquest temps, excepte algun conflicte per temes d´aigua, de justícia o una petició de Melcior de Centelles perquè l'hospital de Gandia donara acollida també als malalts d'Oliva.
L´episodi del conflicte sobre la ubicació del port no està documentat, encara que circule la llegenda urbana del rebuig dels terratinents d'Oliva a la construcció del port en la seua costa per evitar que pujaren els sous de la mà d'obra. Però siga com siga, una teoria que proposa Olaso és que tal vegada no caben dues ciutats en la Safor i en tot cas, hi ha una manca de vertebració que és prou comuna a totes les comarques valencianes, vertebració per la que s´ha lluitat des d'antic i que encara no s´ha aconseguit, com bé demostren els projectes de ferrocarril de via ampla fins a Alacant per la costa ja proposats des de fa més d´un segle.
Jesús Alonso, arxiver de Gandia, recalca el tema de la llegenda urbana del Port i vol fixar-se més en la història contemporània, fent un recorregut sobre la demografia comparativa de les dues ciutats, tenint en compte que no va ser fins els anys setanta del segle passat quan hi va haver una diferència notable d'habitats favorable a Gandia. No va ser la demografia, sinó una certa especialització artesana, comercial, intel•lectual i burgesa la que va marcar la diferència a favor de Gandia, així com l´existència de personatges com Don Sinibaldo Gutierres Mas els que marcaren un futur de prevalença en temps de la revolució industrial. Oliva no té centralitat política ni econòmica en el segle XIX.
Per a Jesús Alonso, és més important el futur de les relacions Oliva-Gandia que els possibles conflictes del passat. La potencialitat de les ciutats mitjanes passa per un futur de coordinació i vertebració. Amb les seues paraules: “Avui la Safor és un gran poble on no hi cap la rivalitat sinó la coordinació".
Un animat i llarg debat segueix a les intervencions, en el qual es diuen coses com que no és ja la quantitat d'habitants el criteri per a definir la importància d´una ciutat sinó millor el seu model de desenvolupament, respectuós amb el medi ambient, la qualitat de vida, la sostenibilitat d´eixe model, la qual cosa passa per comprendre que la Safor i els seus pobles poden ser una gran ciutat modèlica, fins i tot per a València i el seu degradat model de creixement. I si això és així, Santiago Laparra proposa que siga el tramvia el mitjà de transport públic que connecte els pobles i ciutats de la Safor.
El públic assistent i els conferenciants arriben a una conclusió: El futur de Gandia, Oliva i la Safor és la coordinació.
Text: Joan Antoni (Sociocultural Safor)
Correcció estilística: Robert Llorca (periodista)
Foto: Roseta.
Programador del Cicle: Joan Antoni.
Coordinador: Robert Llorca.
Disseny de les targetes publicitàries: Robert Llorca
dimarts, 1 de març del 2011
Cicle de conferències "Oliva, Ciutat Comtal de la Safor"
La solució es clara: que els que saben d´Oliva ens mostren als gandians la seua ciutat i ens parlen amb orgull del que tracten de fer amb alló que l´historia a respectat.
Gandia i Oliva viuen d´esquena una amb l´altra, almenys eixa és la sensació que es detecta. I sensibilitzar sobre aquesta situació és un primer pas.
La Fundació Casal Jaume I, un lloc de cultura, dona suport a aquesta iniciativa i els conferenciants oferiran, amb entusiasme, el seu temps i dedicació al públic de Gandia que puga comprendre que La Safor es alguna cosa més que la seua ciutat.
Gracies a tots.
diumenge, 27 de febrer del 2011
OLIVA, la Ciutat Comtal de la Safor
Oliva, segon nucli urbà de la Safor, es una ciutat desconeguda per als gandians, per no dir oblidada en molts dels seus aspectes relacionats amb la seua identitat cultural i social. Des del desconeixement sorgís la curiositat per entendre, des de la perspectiva dels gandians, a eixa Ciutat Comtal de la Safor, una vegada a transcorregut l´any Borja, exaltació del ducat, eix històric de la identitat social i cultural de la ciutat de Gandia.
El ric patrimoni arquitectònic i arqueològic d´Oliva ens serà mostrat per experts, així com els seus personatges històrics, els seus comtes... i el perquè els nuclis urbans prosperen o queden supeditats a altres per decisions polítiques i econòmiques que es remunten, tal vegada, als temps del feudalisme: Gandia es va fundar al ser abandonada l´antiga medina-fortalesa de Bairèn, però Oliva i el seu castell continuaven dominant el pas cap al Sud i cap a la Vall de Gallinera. Un Ducat, un Comtat, la importància estratègica i militar d´aquestes terres de pas, que ja en temps dels romans controlaven la Via Augusta, la quantia de les terres de conreu i els sistemes de rec, una potent burgesia gandiana amb bons contactes amb Madrid en temps de la revolució industrial, un port que s´adjudica Gandia... uns camins de ferro. Els misteris de l´historia desvelats que ens mostraran aspectes tal vegada desconeguts de la Ciutat Comtal de la Safor, que ens ajudaran a comprendre el lloc on vivim i els esdeveniments que han conformat la realitat que viu la nostra comarca, el nostre present i als nostres veïns i avantpassats, remuntant-nos tal vegada a altres temps tan llunyans com els dels ibers i romans i mes enllà als primitius pobladors d´aquestes terres, mereixedors tots ells d´un gran museu comarcal que mostre i valore el ric patrimoni arqueològic de la Safor considerada com un conjunt històric molt particular i especial. Una tasca de valoració i recuperació que Oliva tracta de fer amb els seus nous museus i que els gandians deixem de esquena, com quasi sempre s´ha fet amb tot allò que passa en Oliva.
http://olivahistorica.com/inici.html
Programador del cicle: Joan Antoni amb la col.laboració de la Fundació Casal Jaume I.
Text: Joan Antoni.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)