dimecres, 28 d’abril del 2010
Antoni Martí va explicar que "la Declaració Universal dels Drets Humans no té eficàcia obligatòria sinó moral, i en conseqüència és una ètica assumida per Intermón-Oxfam i és portada a la pràctica en les seues actuacions".
Susanna Pérez, juntament amb Antoni Martí, van parlar de les tasques de la seua organització, resumint-les en cinc apartats:
- La acció humanitària.
- Serveis socials bàsics.
- Justícia econòmica.
- La ciutadania i la governabilitat
- Els drets de les dones.
Per a destacar aquest últim apartat, van fer una lectura dramatitzada d´un text amb temàtica reivindicativa sobre els drets de les dones.
Minuts abans de tenir lloc la conferència, membres d'Intermón-Oxfam van facilitar al públic una publicació informativa sobre la seua organització. Per la seua part, la Fundació Casal Jaume I va repartir còpies de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Text publicat en el Bloc de la Fundació Casal Jaume I
Text original: Joan Antoni
Correcció estilística: Robert Llorca
diumenge, 18 d’abril del 2010
Ser, en el temps lliure, una cantant d´òpera.
Aquesta cantant, membre de l´Orfeó Borja de Gandia, ha protagonitzat el paper principal de la versió operística de " La dama de las camelias" representada al mes de març en l´esglèsia de Sant Nicolau del Grau de Gandia, havent debutat l'any anterior, també en el paper principal de l´ópera "Caballeria rusticana".
Aquestes representacions operistiques, una novetat en el món musical de Gandia, son el fruit de la conjunció de varis factors. Es coneguda l´afició dels valencians a la música instrumental, però no tant coneguda és l´afició a la música coral i al cant. De la música coral es pot passar a un aprenentatge més individual del cant gracies que hi han persones, equipaments i recurs per a portar-ho a terme. Remei Fluixà, com altres persones del món del cant a la Safor i la Valldigna, ha rebut la seua formació en l´Escola de Música del Grau de Gandia. En aquest lloc, que hui en dia compta amb un auditori, fa la seua tasca el professor de cant Daniel Gascó, antic membre de l´elenc de l´Òpera de Viena. Amb molts anys de callat treball, Daniel Gascó ha aconseguit formar un grup de persones amb capacitat per afrontar una òpera com "La Traviata" de Verdi, comptant amb la col.laboració de membres de l´Escola i grups corals de la Safor.
Foto: Marilyn García.
Text: Joan Antoni.
http://www.centredemusica.com/
dimecres, 14 d’abril del 2010
Visitatio borgiana
L´Orfeó Borja, després de mesos i llargues hores d´assaigs, es disposa a la porta de la Seu abans d´eixir en processo cap al Palau, cantant pel trajecte: “ Dum transiset sabatum...”
Es tracta de reviure una antiga tradició perduda, de la qual es estudiosos han escrit molt.
“ La Visitatio” és en realitat una representació teatral. I este any, a diferència dels anteriors, no n´hi ha intervingut cap eclesiàstic.
Amb molt d´ esforç, este grup coral assumeix, amb bon humor, any darrere any des de ja fa uns quants, esta antiga teatralització cantada de llargs texts evangelics memoritzats, en llatí, durant molts anys prohibida per l´ Església Catòlica.
Foto: Marilyn García.
Text: Joan Antoni
En este estudi, Francesc Massip i Bonet, de l´Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) ens parla entre altres coses de la Visitatio Sepulchri de Gandia:
http://www.festes.org/arxius/esglesiaiteatre.pdf
CD.Edició del CEIC Alfons el Vell. Any 2006
"Visitatio Sepulchri" de Gandia
Francesc de Borja
Enregistrament del drama litúrgic atribuït a sant Francesc de Borja, a càrrec de l’Orfeó Borja, amb un estudi preliminar de José Maria Vives i la reproducció de la consueta.
31 minuts 05 segon. Preu: 12 €
dissabte, 10 d’abril del 2010
Francesc de Borja, IV duc?...Si però de la dinastia borgiana
1- Alfons IV de Ribagorça (Alfons d'Aragó i Foix, el Vell, també conegut com a Alfons de Gandia) ( 1332 - 1412 ), Marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), i senyor de Gandia (1359-1399) després duc de Gandia (1399-1412). Candidat al tron de la Corona d'Aragó durant el Compromís de Casp.
2- Alfons V d'Aragó d'Eiximenis, el Jove ( v 1358 - 1425 ), duc de Gandia, comte de Dènia i comte de Ribagorça (1412-1425).Fill del comte Alfons IV de Ribagorça i la seva muller, Violant d'Eiximenis.
3- Hug de Cardona i de Gandia, conegut com "el Navarrès" (?, ~1405 - ?, ~1470). Duc de Gandia (1425-1433), senyor de Guadalest. Era fill del comte de Cardona Joan Ramon Folc I de Cardona i Joana de Gandia. El 1412, a la mort del seu avi matern Alfons de Gandia, va heretar la senyoria d'Ondara i l'horta de Gandia.[1] De la seva mare va heretar, Calassanç i Sanui a la Ribagorça, i Guadalest i Confrides a la Marina.
4- Joan II el Sense Fe,[1] dit també el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1479) i de Navarra (1425-1479); Duc de Montblanc (1412-1458), i de de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); Comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458). El 1433 rebé també el ducat de Gandia d'Hug de Cardona, administrador provisional, que se'n féu càrrec des de la mort d'Alfons V de Ribagorça. El 1439 el cedí al seu fill Carles de Viana. A la mort d'aquest el 1461, el títol passà a la Corona fins el 1485, quan el ducat és adquirit per Pere Lluís Borja (primer duc borgià de Gandia i fill del papa Alexandre VI), després de satisfer un deute que el rei tenia des del 1470 amb la ciutat de València, en el que Gandia actuava com a penyora. Però la prematura mort de Pere Lluís va fer que heretés el ducat el seu germà Joan Borja.
5- Carles de Trastàmara i d'Évreux, més conegut com Carles de Viana ( Peñafiel, 1421 - Barcelona, 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
6- Ferran el Catòlic, II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra (Sos del Rey Católico, Saragossa 10 de maig de 1452 - Madrigalejo, Càceres, 22 de gener de 1516), Comte de Ribagorça (1458-1469); Duc de Montblanc (1458-1479); Príncep de Girona (1461-1479); Rei de Sicília (1468-1516); Rei d'Aragó, de València, de Mallorca i Comte de Barcelona (1479-1516); Rei de Castella (1474-1504); de Sardenya (1479-1516); de Nàpols (1503-1516); regent de Castella (1507-1516); i Rei de Navarra (1512-1515).
7- Pere Lluís de Borja (Roma 1462 - Civitavecchia 1488). I Duc de Gandia (1488-1497) i Senyor de Llombai (1494-1497).
8- Joan de Borja i Catanei (Roma 1474 - 1497). II Duc de Gandia (1488-1497) i Baró de Llombai (1494-1497).
9- Joan de Borja i Enríquez (Gandia 1493 - 1543). III Duc de Gandia i Baró de Llombai (1497-1543).
10- Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543). Va ingressar a l'orde jesuïta, del qual va ser-ne tercer general. Va ser proclamat sant per l'Església catòlica.
Fons: Viquipèdia http://ca.wikipedia.org/wiki/Ducat_de_Gandia
2- Alfons V d'Aragó d'Eiximenis, el Jove ( v 1358 - 1425 ), duc de Gandia, comte de Dènia i comte de Ribagorça (1412-1425).Fill del comte Alfons IV de Ribagorça i la seva muller, Violant d'Eiximenis.
3- Hug de Cardona i de Gandia, conegut com "el Navarrès" (?, ~1405 - ?, ~1470). Duc de Gandia (1425-1433), senyor de Guadalest. Era fill del comte de Cardona Joan Ramon Folc I de Cardona i Joana de Gandia. El 1412, a la mort del seu avi matern Alfons de Gandia, va heretar la senyoria d'Ondara i l'horta de Gandia.[1] De la seva mare va heretar, Calassanç i Sanui a la Ribagorça, i Guadalest i Confrides a la Marina.
4- Joan II el Sense Fe,[1] dit també el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1479) i de Navarra (1425-1479); Duc de Montblanc (1412-1458), i de de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); Comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458). El 1433 rebé també el ducat de Gandia d'Hug de Cardona, administrador provisional, que se'n féu càrrec des de la mort d'Alfons V de Ribagorça. El 1439 el cedí al seu fill Carles de Viana. A la mort d'aquest el 1461, el títol passà a la Corona fins el 1485, quan el ducat és adquirit per Pere Lluís Borja (primer duc borgià de Gandia i fill del papa Alexandre VI), després de satisfer un deute que el rei tenia des del 1470 amb la ciutat de València, en el que Gandia actuava com a penyora. Però la prematura mort de Pere Lluís va fer que heretés el ducat el seu germà Joan Borja.
5- Carles de Trastàmara i d'Évreux, més conegut com Carles de Viana ( Peñafiel, 1421 - Barcelona, 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
6- Ferran el Catòlic, II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra (Sos del Rey Católico, Saragossa 10 de maig de 1452 - Madrigalejo, Càceres, 22 de gener de 1516), Comte de Ribagorça (1458-1469); Duc de Montblanc (1458-1479); Príncep de Girona (1461-1479); Rei de Sicília (1468-1516); Rei d'Aragó, de València, de Mallorca i Comte de Barcelona (1479-1516); Rei de Castella (1474-1504); de Sardenya (1479-1516); de Nàpols (1503-1516); regent de Castella (1507-1516); i Rei de Navarra (1512-1515).
7- Pere Lluís de Borja (Roma 1462 - Civitavecchia 1488). I Duc de Gandia (1488-1497) i Senyor de Llombai (1494-1497).
8- Joan de Borja i Catanei (Roma 1474 - 1497). II Duc de Gandia (1488-1497) i Baró de Llombai (1494-1497).
9- Joan de Borja i Enríquez (Gandia 1493 - 1543). III Duc de Gandia i Baró de Llombai (1497-1543).
10- Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543). Va ingressar a l'orde jesuïta, del qual va ser-ne tercer general. Va ser proclamat sant per l'Església catòlica.
Fons: Viquipèdia http://ca.wikipedia.org/wiki/Ducat_de_Gandia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)