1- Alfons IV de Ribagorça (Alfons d'Aragó i Foix, el Vell, també conegut com a Alfons de Gandia) ( 1332 - 1412 ), Marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), i senyor de Gandia (1359-1399) després duc de Gandia (1399-1412). Candidat al tron de la Corona d'Aragó durant el Compromís de Casp.
2- Alfons V d'Aragó d'Eiximenis, el Jove ( v 1358 - 1425 ), duc de Gandia, comte de Dènia i comte de Ribagorça (1412-1425).Fill del comte Alfons IV de Ribagorça i la seva muller, Violant d'Eiximenis.
3- Hug de Cardona i de Gandia, conegut com "el Navarrès" (?, ~1405 - ?, ~1470). Duc de Gandia (1425-1433), senyor de Guadalest. Era fill del comte de Cardona Joan Ramon Folc I de Cardona i Joana de Gandia. El 1412, a la mort del seu avi matern Alfons de Gandia, va heretar la senyoria d'Ondara i l'horta de Gandia.[1] De la seva mare va heretar, Calassanç i Sanui a la Ribagorça, i Guadalest i Confrides a la Marina.
4- Joan II el Sense Fe,[1] dit també el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1479) i de Navarra (1425-1479); Duc de Montblanc (1412-1458), i de de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); Comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458). El 1433 rebé també el ducat de Gandia d'Hug de Cardona, administrador provisional, que se'n féu càrrec des de la mort d'Alfons V de Ribagorça. El 1439 el cedí al seu fill Carles de Viana. A la mort d'aquest el 1461, el títol passà a la Corona fins el 1485, quan el ducat és adquirit per Pere Lluís Borja (primer duc borgià de Gandia i fill del papa Alexandre VI), després de satisfer un deute que el rei tenia des del 1470 amb la ciutat de València, en el que Gandia actuava com a penyora. Però la prematura mort de Pere Lluís va fer que heretés el ducat el seu germà Joan Borja.
5- Carles de Trastàmara i d'Évreux, més conegut com Carles de Viana ( Peñafiel, 1421 - Barcelona, 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
6- Ferran el Catòlic, II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra (Sos del Rey Católico, Saragossa 10 de maig de 1452 - Madrigalejo, Càceres, 22 de gener de 1516), Comte de Ribagorça (1458-1469); Duc de Montblanc (1458-1479); Príncep de Girona (1461-1479); Rei de Sicília (1468-1516); Rei d'Aragó, de València, de Mallorca i Comte de Barcelona (1479-1516); Rei de Castella (1474-1504); de Sardenya (1479-1516); de Nàpols (1503-1516); regent de Castella (1507-1516); i Rei de Navarra (1512-1515).
7- Pere Lluís de Borja (Roma 1462 - Civitavecchia 1488). I Duc de Gandia (1488-1497) i Senyor de Llombai (1494-1497).
8- Joan de Borja i Catanei (Roma 1474 - 1497). II Duc de Gandia (1488-1497) i Baró de Llombai (1494-1497).
9- Joan de Borja i Enríquez (Gandia 1493 - 1543). III Duc de Gandia i Baró de Llombai (1497-1543).
10- Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543). Va ingressar a l'orde jesuïta, del qual va ser-ne tercer general. Va ser proclamat sant per l'Església catòlica.
Fons: Viquipèdia http://ca.wikipedia.org/wiki/Ducat_de_Gandia
Dedicat a les activitats de desenvolupament comunitari, culturals i d´oci i temps lliure alternatiu... la difusió del territori, els seus pobles, les seues gents, el patrimoni arquitectònic, mediambiental i d´identitat cultural de la Safor... socioculturalsafor@gmail.com
“Els homes fan la història, però sovint no coneixen la història que fan”.
William Shakespeare.
És la seua elecció. Però jo, mentrestant, amb ulls famolencs que no poden ser satisfets, miraré el món en ple dia." Rabindranath Tagore (1896)
Pàgines
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada